dimecres, 15 de desembre del 2010

DIARI DE CLASSE VI: Isaac Newton

    Tot i que ja el  vaig mencionar a l'entrada II (Alguns científics destacats) ací teniu una xicoteta biografia d' Isaac Newton, considerat el científic més famós de tots els temps.

    Isaac Newton va nàixer a Anglaterra l'any 1642. Va ser el millor estudiant del col·legi durant els anys que hi va anar. Durant els seus estudis universataris va llegir i començar a  contribuir al desenvolupament de les matemàtiques. Tambés es va interessar per la química. Quan va acabar el batxiller va tornar a viure amb la seva família, ja que Europa patia una plaga de Pesta Bubònica, una enfermetat que es transmet a través de les rates. Entre el 1665 i el 1666 va descobrir les lleis de la gravitació universal.
    
    Al segle XVIII Newton va desenvolupar enormement el camp matemàtic. El 5 de juliol de 1687 va publicar la seva obra més cèlebre, anomenada Philosophae Naturalis Principia Mathematica, en la que es recopil·len les bases de la física, l'astronomia i les tres lleis de la gravitació universal. Newton va estudiar i ampliar també els camps de l'alquímia* i l'òptica**. Va morir el 1727 a causa d'una intoxicació de mercuri produïda pels seus estudis d'alquímia.

 * Alquímia: ciencia que pretenia explicar com una matèria es transformava en una altra sense encara existir la física i la química.
**Òptica: és la part de la física que estudia com es crea la llum i quins són els aparells més adequats per a detectar-la.

__________________________________________________________________________


Isaac Newton
Philosophae Naturalis Principia Mathematica
                                  

divendres, 3 de desembre del 2010

DIARI DE CLASSE V: La variabilitat del volum d'un sòlid o un líquid.

    El volum d'un objecte es l'espai que ocupa i que no pot ser ocupat per un altre cos, però el volum d'un objecte pot variar a conseqüència de la temperatura.
   
    Quan un objecte pateix un augment del volum a causa de l'augment de la temperatura s' anomena  que s'ha    dilatat
    Per exemple, quan el tren passa per damunt de les vies, aquestes augmenten de temperatura i es dilaten.

   
    Quan un objecte pateix una disminució del volum a causa de la disminució de la temperatura s'anomena que s'ha contret
   Per exemple, quan el fa fred, el mercuri del termòmetre disminueix de volum i ens marca menor temperatura.

TANMATEIX...
    -Tenim una ampolla d'aigua plena fora de la nevera. Està a vint graus de temperatura. La fiquem a la nevera i disminueix a deu graus. La fiquem al congelador i ...
     a partir de quatre graus cap avall, l' aigua, en comptes de contraure's, es dilata. A mesura qua baixe la temperatura es dilatarà més i més, a partir de 0ºC l'aigua es congelarà i , arribarà un punt en que l'ampolla es trencarà. Aquest cas s'anomena "dilatació anòmada".

DIARI DE CLASSE IV : Les tres dimensions.

       Tot allò que existeix té una de les tres dimensions. Una dimensió es una mesura que defineix la seva forma.
Tot i que hi ha un munt de dimensions, ací tan sols es descriuen les tres principals.
     
       PRIMERA DIMENSIÓ: característica de les línies (tan sols tenen llargària)
       SEGONA DIMENSIÓ : característica del les figures geomètriques (tan sols tene llargària i alçària).

        TERCERA DIMENSIÓ: característica de tot allò que es pot agafar (objectes amb llargària, alçària i   profunditat).


Figura d'un prisma (tres dimensions)


MESURA D'UN OBJECTE DE TRES DIMENSIONS

Per a mesurar un objecte de tres dimensions com pot ser la figura del prisma que trobem ací dalt s'ha d'aplicar la següent fòrmula:

VOLUM AL CUB: a (llargària) x b (amplària) x c (profunditat).
Per exemple: llargària 5'5cm
                    amplària 6'8 cm
                    profunditat  4'2 cm

Volum de l'objecte = 5'5x6'8x4'2
ATENCIÓ: el resultat sempre s'ha d'expressar al cub

divendres, 22 d’octubre del 2010

DIARI DE CLASSE III: Mesurem el periode d'un pèndul.


La fòrmula que utilitzem per a mesurar el periode d'un pèndul es:
Y= f (p, alpha, l)
El periode d'un  pèndol (Y) està en funció de (f) el pes (p), l'angle (alpha) i la longitud (l).

Quin es el factor que influix en la duració d'un pèndol?

Per a saber-ne la resposta, primer cal...
Mesurar el periode d'un pèndul.
1)T indre el material adequat:
Pèndols de diferents pesos: fil i 2 boles (una lleugera i l'altra pesada)
Cronòmetre
Transportador d'angles
Cinta mètrica
Tisores
Suport
Material d'escriptura

2)Entrar al laboratori. Ens col·loquem a una taula lliure i hi posem el suport a sobre amb els altres materials. Agafem el full on tenim escrit el següent:
   a) Per comprovar si el periode està en funció del pes. Y f (p)

       l (longitud)*= ? cm    angle= ? graus  p= bola lleugera    2p=  bola pesada















1ª prova 2ª prova 3ª prova Mitjana
p ?1 ?2 ?3 Mitjana p
2p ?1b ?2b ?3b Mitjana 2p









      b) Per comprovar si el periode està en funció de la longitud Y f (l)
          l*= ? cm    2l= ? cm    angle= ? graus bola _____________




1ª prova 2ª prova 3ª prova Mitjana
l ?1 ?2 ?3 Mitjana l
2l ?1b ?2b ?3b Mitjana 2l









     c) Per comprovar si el periode està en funció de l'angle. Y f (alpha)
         angle = ? graus    2 angle= ? graus bola____________   longitud* ? cm



1ª prova 2ª prova 3ª prova Mitjana
angle ?1 ?2 ?3 Mitjana ang.
2 angle ?1b ?2b ?3b Mitjana 2ang






* Es referix a la longitud del fil


3) Comencem a treballar. Ens repartim la feina
Company A: encarregat de subjectar el transportador d'angles a l'inrevés, de la manera que apareix a la il·lustració 1.
Company B: encarregat de subjectar el pèndol tal i com es veu al dibuix 1.
Company C: encarregat de controlar el cronòmetre.

Acordem les mesures que volem. P.EX:quadre a), longitud 30 cm, angle 60º. Bola lleugera (p) i pesada (2p).
                                                             quadre b), longitud 30cm, calculem la 2l (doble  longitud, 60cm).
                                                                              Bola pesada. Angle 30º
                                                             quadre c),  angle 30º, calculem el 2angle (doble angle, 60º)., longitud
                                                                              30 cm, bola lleugera.
                                                                  
Mesurem amb la cinta mètrica i tallem les longituds de fil que necessitem ( 30 i 60cm ) amb les tisores.

Primer completarem el quadre a).
Enganxem el fil de 30cm a la bola lleugera. El company A col·loca el transportador (veure il·lustració 1). El company B agafa el pèndul ( que ja l'hem penjat del ferro horitzontal) per la bola i col·loca el fil a sobre del transportador, al grau que desitja mesurar. El company A retira el transportador i el Company B segueix subjectant el pèndol. El company C apreta el botó d'inici del cronòmetre quan el Company B solta la bola del pèndol. Aquesta ha de tornar 3 vegades al lloc des d'on ha sigut soltada. Just quan la bola hi arribe, el company C apretarà el botó Fi del cronòmetre. S'anotarà el resultat a la casella ?1. Es repeteix el procés 2 vegades, i s'hi anoten els resultats a les caselles ?2 i ?3, respectivament. A continuació es fa la mitjana dels tres resultats i s'escriu a la casella Mitjana p.

Per a fer la filera de baix, es canvia la bola lleugera i se'n col·loca una de pesada. Es repeteix el mateix procés.


Per a fer el segon quadre es repeteix el mateix procés que al primer, però s'ha d'utilitzar tan sols una bola (la pesada) i una longitud de fil (com s'ha acordat abans, 30cm). Canviarem la mesura de l'angle: a la filera 1 mesurarem una angle de 30º i a la segona un angle de 60º. Els resultats s'escrriuran a les caselles corresponents.

Per a fer el tercer quadre es repeteix el mateix procés que als dos anteriors, però s'ha d'utilitzar tan sols una bola (la lleugera) i una mesura d'angle (30º). Canviarem la mesura del fil: a la filera 1 mesurarem 30 cm i a la segona 60 cm. Els resultats s'escriuran a les caselles corresponents.

Per últim, ens falta traure una conclusió  a la nostra pregunta: Quin es l'element que està en funció del periode? (pes , longitud o angle). El resultat serà en aquell quadre en el que varien més els resultats d'una filera a una altra.

ATENCIÓ: les mesures que apareixen a l'exercici (30cm, 60º) són completament lliures, això només es un exemple.

IL·LUSTRACIÓ:



divendres, 1 d’octubre del 2010

EL DIARI DE CLASSE II: Christiaan Huygens

Christiaan Huygens fou un científic neerlandés nascut al segle XVII. Inventà el rellotge de pèndol i descobrí els anells de Saturn i Tità. El rellotge de pèndol fou inventat  el 1658 . Prompte tots els campanaris d' Holanda tenien un rellotge d'aquests i l'invent es va estendre ràpidament per Europa.

dimarts, 28 de setembre del 2010

DIARI DE CLASSE I: l' Aspirina

L'aspirina és un fàrmac que combat la febre, les inflamacions i els dolors. L'aspirina és anticoagulant. Això significa que és un producte que fa la sang menys espessa i que es pot utilitzar amb freqüència prevenintque així  els atacs al cor pr causa de trombo ( coàgul de sang).

La història: com va aparèixer
Abans, l'home sempre havia trobat diverses solucions naturals contra els dolors.L'extracte de l'escorça del salze blanc era un remei. Al 1763, es va descobrir que l'escorça de salze blanc contenia una substància groguenca anomenada salicina.  De la salicina se'n va obtindre un àcid que presentava efectes secundaris (sabor amarg, irritacions a l'estòmac...)
Al 1896 la companyia Bayer li va encarregar a Felix Hoffmann l'obtenció d'una variant d'aquest àcid que no presentés efectes secudaris.I així va sorgir la primera aspirina.
Avui en dia, l'aspirina (registrada en l'empresa, Bayer, la que li va fer l'encàrrec a Felix Hoffmann), es un dels medicaments més comercialitzats del món. Es poden trobar en sobre i en pastilla.
Aspirina en pastilla
Fèlix Hoffmann














dijous, 16 de setembre del 2010

Alguns científics destacats.

BIÒLEGS:
Antonie Van Leeunwenhoek va viure entre els segles XVII i XVIII. Va ser l' inventor del microscopi i la primera persona en observar microorganismes.

Charles Robert Darwin va viure al segle XIX i va explicar que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps.

Louis Pasteur va viure al segle XIX i fou l'inventor de la vacuna contra la ràbia.

Alexander Fleming fou un biòleg i bacteriòleg que va viure entre els segles XIX i XX i va descobrir la penicil·lina.



Louis Pasteur
                                                
















                                                                                



FÍSICS I ASTRÒNOMS:
Tales de Milet va viure entre els segles VII i VIII. Va ser el primer en pensar que la Terra era redona, que la Lluna reflectia la llum del Sol, que un any constava de 365 dies i un quart...

Nicolau Copèrnic va viure entre els segles XV i XVI. Va pensar que la Terra no era el centre de l'Univers, com es pensava en aquella època, i que el Sol ocupava aquest lloc.

Galileu Galilei va viure entre els segles XVI i XVII. Va millorar el telescopi i va recolzar la teoria de Copèrnic.

Johannes Klepper va viure entre els segles XVI i XVII. Va descobrir el moviment dels planetes.

Isaac Newton va viure entre els segles de XVII i XVIII. Va escriure la llei de la gravetat.

Albert Enstein es el físic més important del segle XX. Va escriure una llei en la qual explicava el moviment dels objectes en absència de camps gravitatoris. Va escriure l'expressió matemàtica E=mc2. Va obtenir el premi nobel de la física.


Albert Einstein











 




 
Isaac Newton

Les ciències naturals i les seves branques.

 Les ciències naturals són aquelles que estudien la naturalesa. Busquen el perquè del món i els seus elements (plantes, animals, roques, éssers humans, l'univers...) i no es basen  en creències divines.
Les ciències naturals es divideixen en diverses branques:
Astronomia: es l'estudi de la ciència que estudia els moviments i la natura dels cossos celests.

Biologia: ciència que estudia els éssers vius
           a) Botànica: part de la biologia que estudia les plantes.
           b) Ecologia: part de la biologia que estudia la relació dels animals i els seus ecosistemes.
           c) Zoologia: ciència biològica que té per estudi els animals.

Ciència ambiental: es aquella ciència que es preocupa pel medi ambient i l'impacte que l'home provoca en ell.

Ciències de la Terra: són aquelles que estudien la Terra i els seus processos.
                             a) ciència que té per estudi la Terra. Està molt relacionada amb les ciències
                                   de la Terra.

Física: ciència que estudia els fenòmens naturals dels més elementals als més complicats. S'ocupa del comportament de la matèria i l'energia.

Química: es la ciència que estudia l'estructura i les propietats de diverses substàncies.