DIARI DE CLASSE XI. Els canvis físics i els canvis químics i l' identificació de les substàncies.

Un material pot ser canviar d' estat: pot cremar-se, deformar-se, oxidar-se... Depén del canvi que experimente el material que siga classificat en canvi físic o canvi químic.

• Els canvis físics són aquells en els que al final de la transformació no apareix cap substància nova. (Per exemple: arrugar un full de paper).
• Els canvis químics són aquells que al final de la transformació apareix alguna substància nova. (Per exemple: l' oxidació del ferro. Al principi de la transformació tenim ferro i al final tenim ferro i oxigen.)

LA IDENTIFICACIÓ DE LES SUBSTÀNCIES:
Quan tenim una substància i no sabem qu`és, tenim una sèrie de propietats que podem aplicar-li per a poder diferenciar-le d' altres substàncies. Algunes d' elles podrien ser la vista, l' olfacte, el gust...però no és convenient utilitzar-les, ja que poden ser tòxiques o irritants, per exemple. Pre això, les propietats adequades per a diferenciar les substàncies són:

1. ESTAT: sòlid, líquid o gasós.
2. DENSITAT: quantitat de grams que té el material per cada centímetre cúbic d' aquest
3. CONDUCTIVITAT ELÈCTRICA: aquest material, condueix l' electricitat o la rebutja.
4.  PUNT DE FUSIÓ: a quina temperatira es fon aquest material?
5.  PUNT D' EBULLICIÓ: a quina temperatura bull aquest material?

DIARI DE CLASSE X: La pressió.

    De què depén la pressió d' un gas sobre les parets d' un recipient?

P f (T,N,V)

La pressió d' un recipient depén de la temperatura de les partícules, el número de partícules i el volum del recipient.

•     La pressió depén de la temperatura, ja que si el volum del recipient i el nombre de partícules són constants, quan la temperatura de les partícules puja, puja també el número de colps que  fan contra el recipient (pressió)
•     La pressió d' un recipient depén del número de partícules que conté, ja que quan més gran siga el número de partícules, més apretades estaran entre elles i major serà la pressió del recipient.
• La pressió d' un recipient depén del volum d' aquest, ja que si quan més petit siga el recipient, més apretades entre elles estaran les partícules i major serà la pressió.

   

DIARI DE CLASSE IX: Propietats dels gasos

    Els gasos, a l' igual que els sòlids i els líquids, tenen unes propietats que els caracteritzen.

•      Difonibilitat: si obrim una ampolla d' amoníac dintre d' una habitació, l' olor s' expandirà (es difondrà)  per tota l' estància, cosa que no passa amb els líquids i els sòlids.

•      Dilatació: l' aire es dilata quan està calent. Si deixem una pilota de futbol un poc desunflada a exposició solar i tornem al cap d' una estona, veurem que la pilota estarà unflada, degut a que l' aire de l' interior de la pilota s' haurà escalfat pel sol, s' haurà dilatat i haurà plenat la pilota. 

•       Fan pressió: les rodes dels cotxes han d' estar completament unflades per a poder soportar el pes del vehicle. Aquestes rodes poden suportar una quantitat de pes molt gran sense reventar.
•       Es comprimeixen i s' expandeixen: si agafem una xeringa a la qual li tapem l' entrada i apretem l' èmbol, l' aire de dins d' aquesta es comprimirà fins a tal punt que hi haurà un moment en que no podrem introduir més la xeringa. Si anem extreient l' èmbol de la xeringa, l' aire s' expandirà.

MODEL CORPUSCULAR: quines són les característiques dels gasos?

• Els gasos estan formats per partícules o corpúsculs, que és allò molt petit i pràcticament inapreciable.
• Les partícules es mouen cap a totes parts i estan separades entre elles per a poder barrejar-se entre si (difusibilitat).
• Les partícules xoquen contra les parets del recipient on es troben, i a l' augmentar-ne la temperatura del gas, aquestes augmenten la força i velocitat de xoc.

LA PRESSIÓ
    
    La pressió és definida com el número de colps que peguen les partícules contra el recipient on es troben.

      Matràs Erlenmeier. Les partícules roges són les que estan a l' interior de la botella i, per tant, exercicen la pressió interior. Les partícules blaves són aquelles que estan fora de la botella i exercicen la pressió exterior.

      Per tant, com que de parícules blaves hi ha onze i de roges tan sols set, podem dir que PE major que PI (Pressió Exterior major que Pressió Interior).


    Això tan sols és un dibuix, però. les partícules són microscòpiques, i en un centímetre cúbic en podem trobar 25.000.000.000.000.000.000.

DIARI DE CLASSE VIII:La densitat

La densitat és una característica que tenen tots els materials. La densitat d' un cos és la quantitat de matèria que té per centímetre cúbic. La densitat és calcula dividint la massa entre el volum.

D= m/v

P.E.Tenim un cub d' alumini, i volem averiguar-ne la seva densitat. Té una massa d' 1,9 g i té 0'7 cc de volum.
       D= m/v
       D= 1,9/0,7
       1,9/0,7= 2'714...
       D. alumini= 2'714 grams per centímetre cúbic


ALGUNES DENSITATS D' ALGUNS MATERIALS:
Sòlids:
Alumini.............................2'7 g/cc
Vidre................................2'6 g/cc
Ferro ...............................7'7 g/cc
Plom................................11'3 g/cc
Suro.................................0'015 g/cc

Líquids:
Aigua...............................1 g/cc
Oli...................................0'96 g/cc
Mercuri...........................13'6 g/cc

Gasos:
Aire..................................0'0012 g/cc
Gas butà...........................0'0026 g/cc
Oxigen............................. 0'0014 g/cc

DIARI DE CLASSE VII: La força de la gravetat

     La força amb la que un planeta atrau un cos d' un quilo s' anomena força de gravetat i es mesura en Newtons (N). Un Newton és igual a cent grams. La força amb la que la Terra atrau un quilo és de 9'8 N, la força amb la que ho fa la Lluna és d' 1'6 N, i la froça amb la que Júpiter atrau un cos d' un quilo és de 25'9 N.

   Per a saber a quants Newtons equival una massa al planeta Terra s' ha d' aplicar la següent fòrmula.

   

   P(pes) = m (massa) x g (gravetat)

   Per a calcular, per exemple, a quants Newtons equivalen 32 quilos de massa a Júpiter farem la següent operació:

   P= 32 x 25'9

   828'8= 32 x 25'9

   P= 828'8

PREGUNTES: 

Un astronauta va allunyant-se de la Terra. Quan deixarà de pesar?

  L' astronauta deixarà de pesar quan arribe al punt zero de gravetat, és a dir, quan no siga atret ni per la Terra ni per la Lluna.

Què és el buit?

S' anomena buit a l'espai en que no hi ha ni matèria ni aire, però si que hi ha gravetat. Mireu aquest vídeo i llegiu-ne l' explicació.

    El vídeo ens mostra la imatge de un pot que conté aire. A continuació s' hi llencen una ploma i una moneda i, com és evident, la moneda cau més ràpid que la ploma.

    La moneda cau més ràpid perquè com que té més massa , talla més ràpidament l'aire, i la ploma, al tindre menys massa, cau més lentament. Podem concluir que els objectes pesats ofereixen menys resistència a l' aire, ja que quan més pesat siga l' objecte, més ràpid caurà.

    Però... i si li llevem tot l' aire al pot i el deixem en el buit? Ara la força de la gravetat actua igual amb els dos objectes i, al no tindre ja aire que influïsca en la seua velocitat, els dos objectes cauen a la mateixa velociat

DIARI DE CLASSE VI: Isaac Newton

    Tot i que ja el  vaig mencionar a l'entrada II (Alguns científics destacats) ací teniu una xicoteta biografia d' Isaac Newton, considerat el científic més famós de tots els temps.

    Isaac Newton va nàixer a Anglaterra l'any 1642. Va ser el millor estudiant del col·legi durant els anys que hi va anar. Durant els seus estudis universataris va llegir i començar a  contribuir al desenvolupament de les matemàtiques. Tambés es va interessar per la química. Quan va acabar el batxiller va tornar a viure amb la seva família, ja que Europa patia una plaga de Pesta Bubònica, una enfermetat que es transmet a través de les rates. Entre el 1665 i el 1666 va descobrir les lleis de la gravitació universal.

    
    Al segle XVIII Newton va desenvolupar enormement el camp matemàtic. El 5 de juliol de 1687 va publicar la seva obra més cèlebre, anomenada Philosophae Naturalis Principia Mathematica, en la que es recopil·len les bases de la física, l'astronomia i les tres lleis de la gravitació universal. Newton va estudiar i ampliar també els camps de l'alquímia* i l'òptica**. Va morir el 1727 a causa d'una intoxicació de mercuri produïda pels seus estudis d'alquímia.

 * Alquímia: ciencia que pretenia explicar com una matèria es transformava en una altra sense encara existir la física i la química.

**Òptica: és la part de la física que estudia com es crea la llum i quins són els aparells més adequats per a detectar-la.

__________________________________________________________________________

Isaac Newton

Philosophae Naturalis Principia Mathematica

                                  

DIARI DE CLASSE V: La variabilitat del volum d'un sòlid o un líquid.

    El volum d'un objecte es l'espai que ocupa i que no pot ser ocupat per un altre cos, però el volum d'un objecte pot variar a conseqüència de la temperatura.
   
    Quan un objecte pateix un augment del volum a causa de l'augment de la temperatura s' anomena  que s'ha    dilatat
    Per exemple, quan el tren passa per damunt de les vies, aquestes augmenten de temperatura i es dilaten.

   
    Quan un objecte pateix una disminució del volum a causa de la disminució de la temperatura s'anomena que s'ha contret
   Per exemple, quan el fa fred, el mercuri del termòmetre disminueix de volum i ens marca menor temperatura.

TANMATEIX...
    -Tenim una ampolla d'aigua plena fora de la nevera. Està a vint graus de temperatura. La fiquem a la nevera i disminueix a deu graus. La fiquem al congelador i ...
     a partir de quatre graus cap avall, l' aigua, en comptes de contraure's, es dilata. A mesura qua baixe la temperatura es dilatarà més i més, a partir de 0ºC l'aigua es congelarà i , arribarà un punt en que l'ampolla es trencarà. Aquest cas s'anomena "dilatació anòmada".